ALMA / ÀNIMA (2017)
El alma no existe
Y aún así me duele
Me duele el alma
De ver tanta miseria
Y no hablo de la pobreza
De la pobreza extrema
De las gentes olvidadas
Escondidas, abandonadas
Que de eso me duele
Me duele el cuerpo.
Hablo de la miseria
Ética, moral
Del espíritu, intelectual, existencial
Que de eso me duele
Me duele el alma.
Diez mil, cien mil años de supuesta
Presunta humanidad
Dos mil, cinco, seis mil años de supuesta
Presunta civilización
Para llegar a la nada y
De eso me duele
Me duele el alma.
Tantas cumbres escaladas
Tantos valles sembrados y hollados
Tanto y tan largo camino andado
Para llegar a la nada
Para llegar a la nada
Y de eso sí me duele
Me duele el alma.
L'ànima no existix
I encara així em dol
Em dol l'ànima
De veure tanta misèria
I no parle de la pobresa
De la pobresa extrema
De les gents oblidades
Amagades, abandonades
Que d'això em dol
Em dol el cos.
Parle de la misèria
Ètica, moral
De l'esperit, intel·lectual,
existencial
Que d'això em dol
Em dol l'ànima.
Deu mil, cent mil anys de
suposada
Presumpta humanitat
Dos mil, cinc, sis mil anys
de suposada
Presumpta civilització
Per a arribar al no-res i
D'això em dol
Em dol l'ànima.
Tantes cimes escalades
Tants valls sembrats i
calcigats
Tant i tan llarg camí caminat
Per a arribar al no-res
Per a arribar al no-res
I d'això sí em dol
Em dol l'ànima.
Comentarios
Publicar un comentario